ActiFolio: Lliurament de l'activitat 3

02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

Registre 2

En aquest registre he volgut capturar un moment quotidià entre el meu pare i el meu germà, en què es produeix una transmissió de coneixements i experiències entre generacions. La llum del sol i l’atmosfera tranquil·la aporten una sensació de calma i proximitat que converteixen aquesta escena en un moment significatiu i positiu.

No entenc aquesta transmissió com un fet negatiu, sinó com una part natural del creixement i de la construcció personal. A través d’aquest tipus de moments es comparteixen habilitats, maneres de fer i també formes d’entendre el món. Tot i això, aquesta transmissió no és igual en totes les famílies. Cada entorn familiar genera unes experiències i uns valors diferents, fet que condiciona la manera com cada persona es desenvolupa.

És aquí on apareix la idea de diferència, no tothom rep les mateixes oportunitats, ni els mateixos aprenentatges, ni viu les mateixes situacions. Això pot generar límits o distàncies entre persones, no visibles físicament però presents en les seves trajectòries vitals.

Aquesta escena, tot i la seva senzillesa, m’ha fet reflexionar sobre com els moments més quotidians poden tenir un impacte profund en la construcció de la identitat. La llum i l’estètica reforcen aquesta sensació de benestar,

02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

Registre 1. 

En aquest primer registre he volgut observar espais quotidians de la llar que sovint passen desapercebuts, centrant-me en accions domèstiques com estendre la roba, rentar els plats o planxar. A través d’aquestes imatges, intento evidenciar com aquests espais aparentment neutres amaguen dinàmiques de desigualtat i diferència.

Les fotografies mostren límits invisibles però molt presents: els límits entre allò públic i allò privat, entre qui ocupa els espais visibles i qui sosté les tasques invisibles. Les feines domèstiques, tot i ser essencials, sovint queden relegades a l’àmbit privat i associades a determinats rols, especialment de gènere. Això genera una frontera simbòlica que separa el reconeixement social d’aquestes activitats.

També es pot observar una certa idea d’alteritat dins del mateix entorn domèstic. Hi ha persones que habiten aquests espais des del privilegi de no haver de fer aquestes tasques, mentre que d’altres hi estan més vinculades. Aquesta diferència no sempre és visible, però es materialitza en accions quotidianes repetitives i sovint invisibilitzades.

El fet d’utilitzar el blanc i negre reforça aquesta mirada crítica, eliminant distraccions i centrant l’atenció en les textures, els gestos i les accions. A més, em permet generar una certa distància que convida a la reflexió.